Les expressions del tipus (ser) el primer, el darrer, l'últim, l'únic, etc. poden anar seguides de les preposicions en, a i de quan es troben davant d'un infinitiu. Per exemple:
Com sempre, el primer en/a/d'arribar va ser en Pere.
Els veïns seran els primers en/a/de queixar-se.
Aquell matí va ser [...]
Un dels significats més habituals del verb esperar és 'restar en un lloc, diferir de fer alguna cosa, fins a l'arribada d'algú o d'alguna cosa'.
En aquest cas, es pot construir com un verb transitiu o bé com a intransitiu pronominal i, aleshores, pot regir les preposicions a o fins a. Per [...]
Tradicionalment, la locució ja que es fa servir en construccions causals anteposades per justificar una ordre, un prec o un suggeriment, i equival a 'atès que'. Per exemple:
Ja que has vingut expressament a dur-me el paquet, per què no et quedes a dinar?
Més recent és l'ús d'aquesta locució en [...]
En català disposem de diverses locucions amb aquest valor d'aproximació: a tot estirar, tirant llarg, pel cap alt, com a màxim, etc. Per exemple:
A tot estirar n'hi haurà pera sis persones.
Tal com ho veig, com a màxim podrem aguantar fins dijous.
[...]
El verb venir es pot fer servir amb valor atributiu seguit d'un participi com ara determinat, establert, marcat o donat. Per exemple:
La caiguda dels cabells ve determinada per diversos factors.
Tota la presentació va venir marcada per un guió massa rígid.
El seu significat ve donat per la [...]
El quantificador tot es pot fer servir com a pronom. Per exemple:
S'ha mullat tot!
Tot està encara per fer.
Aquest quantificador tot també pot fer referència a un pronom de complement directe: bé sigui el pronom ho o un pronom personal de tercera persona. En aquest cas, apareixen a la mateixa [...]
El verb instigar és transitiu, és a dir, regeix un complement directe de persona, seguit d'un altre complement, que pot ser introduït per la preposició a davant d'infinitiu o la conjunció que seguida d'una oració. Per exemple:
Va instigar els assistents que boicotegessin la reunió.
El va [...]
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què [...]
El verb delegar és transitiu, és a dir, porta complement directe i pot tenir altres complements. Amb el significat de 'qui té poder o autoritat per fer alguna cosa, encarregar a algú de fer-la per ell', es delega una persona perquè faci alguna cosa. Per exemple:
La directora va delegar el tècnic [...]
En les locucions prepositives en contra + possessiu i a la vora + possessiu, el possessiu pot ser tant masculí com femení (meu/meva;
teu/teva; seu/seva;
nostre/nostra; vostre/vostra). Per exemple:
Seien a la vora teu/teva.
El noi era a la vora nostre/nostra.
Durant tota la reunió ha anat en [...]
